Marina Estarlich Martorell Ramón Estarlich Candel
Cronistas de Antella
Correbous a la Ribera del Xúquer.
1. Introducció.
La nostra comunicació està referida als festejos populars de bous o vaquetes que es realitzen als pobles de la Ribera, en diferents llocs o espais i baix diferents modalitats, com ara anirem descrivint, entre les quals destaquen les “vaquilles” al carrer, el bou lligat en soga, el bou embolado i el bou solt.
Es tracta d’un treball on es combina l’estudi bibliogràfic amb el treball de camp, a través d’enquestes realitzades a persones historiadores, cronistes, arxiveres i bibliotecàries dels diferents pobles de la Ribera del Xúquer.
Abans de descriure els espectacles taurins que es fan a la Ribera del Xúquer, parlarem sobre l'origen d'aquesta festa i alguns dels seus detalls.
2. Un poc d’història.
Hi ha moltes teories sobre l'origen del bou de lídia conegut amb el nom d’Uro, va entrar en la península Ibèrica pel sud d'Europa i d'ell deriven els bous salvatges escocesos o suïssos que encara es mantenen, també va entrar pel nord d'Àfrica, evolucionant del Bou Taurus africans descendents dels bous salvatges d'Egipte del qual descendeix el bou de lídia.[1]
El bou és un animal que s'ha venerat als pobles antics, a Egipte era el bou sagrat d'Apis, amb diferents noms l'empraven com a emblema els àrabs, els israelites, els perses, els grecs. Aquest emblema encara existeix a Japó, l'Índia, a la Tartària i el trobem a la Xina en el temple de Dt.-Ca-la-tyen, el nom de la qual significa palau de Bou-cornut.
Ja en la Bíblia trobem referències al sacrifici de bous braus en l’holocaust de la divina justícia, considerant-se al bou com a símbol de fortalesa, feresa i bravura. I d'aquesta manera trobem referències als holocaustos religiosos que celebraven els ibers. En ells sacrificaven als bous braus desafiant-los en espectacles públics. Altre important precedent històric es considera els exercicis de la caça de l’uro en la qual es van donar els primers enfrontaments entre l'animal i l'home. És, potser en aquestes tradicions tan antigues, on trobem l'origen de les corregudes de bous.
Segons Francisco d'Ayala, els romans de Tessàlia van ser els inventors de bregar amb bous i diu Plini el Vell, en la seua Història Natural, que Juli Cèsar va introduir aquest espectacle en els jocs circenses a Roma amb la lluita entre el bou i el matador armat amb espasa i escut, a més de la "correguda" d'un bou a qui el cavaller, desmuntant, el derrocava subjectant-lo per les banyes. Una altra figura d'aquella època, segons Ovidi, va ser l'anomenat Karpóforo, que obligava al bou a envestir utilitzant un mocador vermell. El sacrifici de bous també s'incloïa entre els ritus i costums que els romans van introduir a Hispània.
Es desconeix des de quan es comencen a córrer els bous a Espanya, encara que documentat, segons diu Juan Romero, en l'any 1135 es va celebrar una festa taurina en Varca (La Rioja) amb motiu de la coronació d'Alfons VII i, en el segle XI a la ciutat d'Àvila es van córrer bous per a celebrar unes noces,[2] i en el segle XIII a Zamora va haver-hi una plaça per a celebrar festejos taurins. L'afició de córrer bous pels carrers s’ha arrelat amb el pas dels anys, i a partir de l'any 1280 ja es corren bous embolats.
En el segle XIII hi ha notícies sobre corregudes de bous realitzades per cavallers llancers a cavall, assistits per auxiliars o peons que intervenien en cas de perill per a realizar quites, aquests peons assalariats són considerats l'antecedent de les quadrilles de toreros que es van establir completament en el segle XIX.
En el segle XIII, quan una parella es casava, el nuvi i els convidats havien de portar el bou lligat amb una corda fins a la casa de la nòvia.
L'any 1373, quan va vindre a València l'Infant don Joan, es van organitzar diversos festejos i entre ells el Correbous corrent caps de bestiar en la plaça del mercat enfront de la Llotja pel que es van construir barreres i cadafals i a partir d'aquesta data es va incrementar l'afició de córrer "Bous en corda".[3]
Al febrer de 1492 per a commemorar la conquesta de Granada i el naixement d'una nova nació, Espanya, es van oferir diverses corregudes de bous al Vaticà en la plaça Navona i en la mateixa Plaça de San Pedro, Hi ha constància que el mateix César Borgia, fill de Rodrigo de Borgia, va participar activament en les corregudes muntant a cavall.
En 1585, a Alcalá de Henares en un viatge de Felip II, segons diu l'escriptor Enrique Cock, es van córrer dos bous amb foc posat en les banyes.[4]
En 1776, Nicolás Fernández de Moratín, en una carta sobre l'origen i progrés en les festes de bous a Espanya, diu que els nobles llancejaven als bous i també ho celebraven a Espanya els moros de Toledo, Còrdova i Sevilla, i atribueix a Rodrigo Díaz de Vivar, ser el primer en llancejar bous a cavall,[5] però no hi ha prova documental que el Cid llancejara bous.
Gaspar Melchor de Jovellanos en les seues Memòries per a l'arranjament de la policia dels espectacles i diversions públiques diu que en els jocs celebrats a Sevilla per a festejar la rebuda d'Enric III, els bous corrien mentres els tarros els esperaven bé a peu o a cavall.[6]
Fins als segles XVII i XVIII els bous es triaven entre els ramats salvatges en pastures des d’on eren conduits al lloc dels festejos i aquest és l'origen dels actuals correbouss i ensogades, i en molts municipis encara existeixen partides de terme anomenades El Bovalar perquè així es deien les zones on es criava i pasturava el bestiar boví i brau.
En 1682, el 13 de gener amb motiu de les noces del Rei Carles II, últim dels Àustries, amb María Luisa d'Orleans, es va celebrar una correguda de bous a Nàpols. I l'1 de juliol de 1780 a Florència s'inaugurà un amfiteatre en el qual es van fer bous, i també es feren a Venècia. Però especialment conegudes són les festes de bous a Siena.
A la Xina, en el terme municipal de Rongjiang (província de Guizhou) exactament en una pedania que està a 50 quilòmetres de la citada ciutat han construït la plaça de bous més gran del món amb capacitat per a 50.000 persones, i en la qual continuen fent-se corregudes, només paralitzades per aquesta pandèmia La ciutat índia de Madurai és un altre reducte del continent asiàtic on es continuen celebrant espectacles amb bous.
Moltes nacions volen fer corregudes de bous però la seua legislació li ho impedeix, com és el cas de Moscou que, el juny de 1990, anava a transformar l'estadi Lenin en plaça de bous per a cent mil espectadors, però el ministre de Justícia va descartar les corregudes de bous en la Unió Soviètica. Silvio Berlusconi, en 1994 aprovà la celebració d'espectacles taurins a Itàlia, però el vicesecretari de la Presidència, Gianni Letta, va insistir que existeixen normes que impedeixen celebrar corregudes de bous. Al Caire tenien tot preparat per a la celebració de sis corregudes entre els dies 20 a 26 de novembre de 1997 patrocinades pel Ministeri egipci de Cultura, però, finalment es van prohibir. A Cuba, a Boyeros, el mes d'agost del 2000 es va organitzar una correguda de bous, que no va ser autoritzada pel govern de Cuba. En 2003 la ciutat de Cambridge per a celebrar el seu 750 aniversari van intentar celebrar un espectacle taurí equivalent als famosos correbouss de la ciutat de Pamplona.
Existeixen molts clubs taurins repartits per qualsevol lloc: tenim notícies del club taurí d'Itàlia que ha premiat a Juan José Padilla, llegenda viva del toreig, el Club Taurí de Munic a Alemanya va concedir el primer Premi Taurí "León de Bavaria" al torero sevillà, Eduardo Dávila Miura. A més, estan el Club taurí Basel, Suïssa, dins del Centre cultural suís de Basel, el club taurí de Rússia presidit per Ksenia. Als Estats Units hi ha onze clubs taurins, a Los Ángeles, San Francisco, Chicago, El Paso (Texas) i a la ciutat de Nova York hi ha dos clubs taurins. Un d'ells, el més actiu és la Nova York City Club Taurí que presideix Lore Monnig, que va imposar a Ramón Estarlich Candel el seu emblema d'or.
Jaime Balmes, el filòsof de Vic, va dir l'any 1810, que:
si las corridas de toros en vez de ser españolas hubiesen tenido origen anglosajón, ya serian hace mucho tiempo espectáculo universal, porque ellos hubieran cuidado difundirlo por todo el mundo como lo han hecho en ciertos deportes nada edificantes.[7]
Enrique Tierno Galván, en oberta contradicció amb la generació del 98, era de la opinió de que els bous són l'esdeveniment que més ha educat socialment i, fins i tot, políticament, al poble espanyol. I abundava en el refinament del gust artístic que suposa per als seus aficionats.
Els bous són una de les tradicions espanyoles més conegudes a tot el món i al mateix temps la més polèmica. Aquesta festa no existiria si no existís el bou brau, que no va habitar exclusivament a Espanya, però sí que és en aquest país on va trobar el seu assentament preferit, conservant-se fins als nostres dies.
Actualment, a la Comunitat Valenciana, se celebren actes de vaquetes, bous a la mar, concursos, correbouss, bous en corda i bou embolat en moltes localitats sent la vaqueta l'espectacle popular més estés, per a la seua celebració es tria un grup de bestiar conegut amb el nom de rogle que està format per un grup de cinc vaquetes, un bou brau, i un o dos mansos, i l'acte consisteix en deixar anar en primer lloc a les vaques una a una, que embisten contra els espectadors per a finalitzar amb l’eixida del bou.
Com bé diuen els entesos en temes taurins, si no se celebraren bous als pobles no hi hauria corregudes de bous a les ciutats durant les seues fires.
Vaquetes en el carrer La Purísima en Antella
En altres nacions com França també se celebren espectacles taurins, encara que amb menys intensitat que a Espanya. En el departament del Gers i Landes les vaques que corren el correbous entren fins a la plaça de bous. Però existeixen nombrosos correbouss en xicotets pobles francesos en els quals es corren els jònecs del festeig que se celebren a la vesprada i són nombrosos els pobles en els quals s'organitzen correbouss pels seus carrers amb bou embolat o en soga.
A Valais, a Suïssa se celebren combats de vaques de la raça herens. I es comenta que es fan espectacles taurins, encara que els suïssos no donen publicitat i fan ocultació del fet.
Com a data curiosa sabem que l'any 1430 a Castelló es compra un bou de mort al ramader Llorens Miguel per cent sous i per sis o deu caps de bestiar per a córrer durant un dia, quaranta sous. En 1686 per a una correguda en la plaça de bous de València celebrada el 26 i 27 d'agost es van portar 18 bous que van costar a 39 lliures valencianes cadascun, en l'actualitat amb dades referides a l'any 2006 el cost d'un rogle per a una correguda de vaques oscil·lava entre cinc-cents i mil cinc-cents euros, mentre que una vaca de concurs valia uns cinc-cents euros per actuació i un bou set-cents.
La importància d'aquest espectacle popular a la Comunitat Valenciana queda reflexada en les seguents dades: a l'any 2019, l'últim any de què hi ha dades, hi ha censades 133 explotacions ramaderes que compten amb més de 9.800 caps de bestiar de lídia, es van donar 8.623 festejos, va haver bous durant 2.489 dies repartits en 269 localitats valencianes i segons una anàlisi econòmica feta per la Universitat de València es van invertir 36,8 milions d'euros i la Generalitat Valenciana va declar la celebració taurina com a festa d'nterès autonòmic per la seua història i impacte econòmic, per la protecció cultural d'aquesta tradició taurina i l'arrelament de la festa dels bous, que ve determinada per la seua antiguitat i per la seua difusió, en el territori de la Comunitat Valenciana. Dels bous al carrer sintetitza que: “són els festejos populars en els quals es condueixen, corren o toregen caps de bestiar braus, sense que hi haja lídia del cap de bestia" i enumera la seua varietat: <<bous salvatges, bous de vila, bous a la mar, bou embolat, bou en soga, toreig de vaquetes en llocs públics, concurs de retalladors i les altres modalitats que acrediten el seu caràcter tradicional en el territori de la Comunitat Valenciana.[8]
3. La Ribera del Xúquer.
Són molts pobles els que han celebrat festes de bous, bé siga en les festes patronals o en altra data important per a la localitat.
Alguns ho han fet de manera esporàdica com pot ser L’Alcúdia, Alzira, Gavarda, Benimuslem o Polinyà del Xúquer, Massalavés, Tous. En altres pobles no s’han fet mai, com a Alcàntara del Xúquer, Benicull, Llaurí, Sant Joanet, Sellent.
Mentres que en altres han tingut continuitat fins als nostres dies com Algemessí, Sollana, Montroi, Turis... i que sols s’han vist interrompudes en moments de conflictes bèl·lics o pandèmies, com va ser la “cucaracha” o ara per la covid.
Les raons per la que molts pobles han deixat de fer bous són, sobretot, de dos tipus: el legal i l’econòmic. El primer va començar amb els canvis que es produiren per la publicació del Decret 31/2015, de 6 de març, del Consell, i per l’aprovació del Reglament de festejos taurins tradicionals en la Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176] i a nivell nacional l’anomenada Llei Corcuera de 4 d’abril (Ley 10/1991) i posteriorent el Reglament 176/1992 de 28/2, junt a unes ratificacions en el RD 145/1996 de 2/2 que legislava principalment en matèria de control i reconeiximent de les banyes. Amb aquestes lleis començaren a protegir els animals fins aquest moment prou maltractats en tots els pobles pels que circulaven. Les altes sancions econòmiques que imposaven pels danys causats als animals i el pagament pels permisos per a fer festejos taurins als pobles, així com les exigències de seguretat, van ser els motius pels quals pobles com Guadassuar, Montroi, Antella, Polinyà del Xúquer o Reial deixaren de fer bous en les seues festes.
Aquestes lleis al voltant del maltractament animal ja estan documentades al segle XVIII en alguns pobles, com és el cas d’Algemessí: <<Aquestes corregudes, de vegades, comportaven despeses a lliurar per part de la vila en concepte de reparació dels danys, com fou el cas de l’any 1738 a “Joseph Bosch 31 libras y 10 sueldos por el valor de una vaca y un toro que se desgraciaron en los días de las corridas en las fiestas de Nuestra Señora de la Salud>>.[9] Observem com els propietaris del ramat eren remunerats per la perdua dels animals durant els festejos taurins. El fet d’haver de pagar per un animal ferit ja deia molt a favor que els ajuntaments tractaren de cuidar-los, encara que moltes vegades estos pagaments entraven dins de les despeses de la festa.
En la desaparició d’aquests festejos no hem d’oblidar als Ajuntaments amb una sensibilitat especial cap a aquest tipus de festejos, com són L’Alcúdia on l’ajuntament s’oposava i va demanar tants permisos als membres de la penya que l’organitzava que va fer inviable la celebració a l’any 2013, o el cas d’Alzira on l’Ajuntamet va declarar la ciutat “Ciutat amiga dels animals i respectuosa amb els seus drets” el 25 de novembre de 2015, així i tot, malgrat que els beneficis obtinguts eren donats als establiments de caritat de la població.
A Sueca els festejos taurins finalitzen a l’any 2017 per decisions polítiques animalístiques i a Manuel existeix a l’arxiu municipal un document enviat pel Govern Civil de la Província de València per a persuadir als veins que vagen desapareixent els espectacles que causen danys als animals.[10]
Dins dels pobles on els bous s’han fet de manera molt esporàdica contarem com a anècdota el que va passar a principis del segle XX a Gavarda. S’organitzà una correguda de bous pels carrers del poble, es va escapar un bou que va causar un incident i que va ser reflexat com a noticia, fins i tot, a un diari madrileny “La correspondencia de España” (31 de octubre de 1923 i també al diari “La libertad”)
4. Conservació de documents.
En molts pobles es conserva documentació des del segle XVII com es el cas d’Alfarp, Alginet, Corbera, Catadau o Llombai, en aquest últim ja es portaven bous de les serres de Dos Aigües per a la celebració de la beatificació de Sant Francesc de Borja i al segle XVIII es conserven documents sobre permisos per a celebrar solta de bous.
A Algemessí la primera notícia que es conserva al voltant de la celebració de bous amb caràcter festiu és de 1643, encara que abans ja hi han notícies en els Manuals de Consells que quant la vila arrendava el bovalar solia exigir-li a l’arrendatari, a més del pagament del preu del lloger i la correcta provisió de carn, que li fera cortesia de deixar alguns animals per a correr-los en festes.[11] A Alginet la primera data on estan documentats espectacles taurins és de 1675.
Al segle XVIII es conserva documentació sobre festes taurines als pobles com: Alzira, on hi ha constància documental que es feien corregudes de bous esporàdicament i eren corregudes en benefici dels establiments de caritat com l’hospital municipal, i també per a ajudar a les obres de les ermites de la Mare de Déu del Lluc i de la Mare de Déu del Sofrage.
A Guadassuar les dates més antigues de documntació consevada a l’arxiu són de 1737 i 1749:
el Sr. Juan Añó, regidor primero, dixo que en atención a que en esta villa todos los años se celebran las fiestas de Nª. Sra. d la Asumpción y el señor San Roque, en cuya octava se acostumbra dar corrida de vacas para la diversión y el recreo de los vecinos y demás que concurren a dichas fiestas, y que igualmente se acostumbra el que la villa tome de sus cuentas el cuidado de prevenir los carros y solicitar la licencia del Exmo. Sr. Duque de Caylús, capitán general de este reyno, 12agost-1749.[12]
Dos segles més tarde, a l’any 1988 va ser l’última volta en fer-se correguda de vaquetes, jonegada o bou embolat.
Del segle XIX es conserva documentació a pobles com: Alberic on hi ha abundant documentació d’espectacles taurins, coincidint amb les festes més importants del poble: Sant Llorenç, Sant Antoni, la Mare de Déu del Rosari, les festes de l’Aurora, Sant Miquel, i als anys 1911 i 1924 existeixen anuncis de: “corridas de toros y de novillos para afamados diestros”. Als anys 1946, 1952, 1982 se celebren curses de vedells, correguda de toros novells i festivals taurins. A partir d’ací, al segle XXI, algun any, vaquetes al carrer o a la plaça portàtil, vaques i bou embolat, però sense una continuïtat.
També Rafelguaraf conserva documentación des del XIX: “En l'any 1853 tenim una referència sobre les festes del patró del poble i el que podria ser la celebració de tres dies de vaques. Tot açò apareix en un dels expedients de subhasta de l'aprofitament de les serres comunals. Així, en la condició setena diu textualment:
El arrendatario de este arbitrio permitirá el pasto por estos montes mediante a que no hay ninguna clase de arbolado a todo ganado vacuno en los meses de este arriendo conviniendose los dueños de dichos ganados con el arrendatario acerca del tanto que devan retribuirle, con la obligación de los dueños de las expresadas raberas de dar las vacas suficientes para una corrida de tres días en las fiestas del Santo titular de este pueblo sin exigir por ello cantidad alguna.[13]
El Sant titular al que es refereix deu ser Sant Antoni, i la festa, se celebrava en la primera quinzena del mes de gener.
A Sollana hi ha referència en premsa escrita de la programació festiva d'estiu on ja es parla de corrida de vaquillas en acabar les festes religioses:
Dia 15: Fiesta de la Asunción de Nuestra Señora. Al amanecer, vuelo general de campanas, gran diana por la brillante música del Patronato de Picasent; a las nueve funciones religiosas, oficiando el señor cura y la orquesta de Picassent, estando encargado de la oración sagrada el joven e ilustrado coadjuntor de Aldaya D. José Palmero.
Por la tarde serenata en la plaza de la Iglesia y después de completas la procesión general, dando fin las fiestas con corridas de vaquillas por espacio de ocho días”[14], però molt possiblement ja es feien amb anterioritat.
Del segles XX la conserven en pobles com:
A Antella on hi han dos documents a l’arxiu municipal relatcionats amb els bous, el més antic és del 2 d’octubre de 1928, es tracta d’una carta dirigida a l’alcalde en la que els ramaders “Andres Costa y hermanos” se posen en contacte amb l’alcalde per oferir els seus serveis per a preparar les festes de bous, sent ells els que s’encareguen dels permisos corresponents.[15] El segon correspon a un cartell de bous de 2 de febrer de 1947 en el que hi haurà una becerrada de muerte.[16]
A Càrcer la referència més antiga correspon a l'any 1930, en una nota de premsa del periòdic "El Pueblo" (dijous, 20 octubre 1930). També hi ha molta documentació als llibres de festes conservats a l’arxiu municipal. L'última referència escrita al voltant de la celebració de vaqutes i altres actes taurins apareix a l'any 1988 en el programa de festes, que diu: “Todos los días, habrá vaquillas en la plaza de toros instalada al efecto, junto al trinquete. Organizado por la Peña Taurina de Càrcer”.
Montserrat ha celebrat festes taurines de manera regular des de l’any 1920, anteriorment es feien de manera esporàdica. A Montroy hi ha testimonis de bous abans de l’any 1934. I és un dels pobles on encara se celebren.
4. Festes patronals.
En la majoria de pobles este tipus de espectacles coincidien amb les Festes patronals, en el transcurs d’aquestes no sols es feien bous sinó tot tipus d’espectacles: ball, varietats… Dels pobles enquestats en 20 coincideixen sols amb les festes locals mentre que en una minoria de pobles tenen dades pròpies.
A Algemessí es va separar la setmana de bous de les Festes patronals per la importància que els festejos taurins tenen per al poble i al voltant de 1860 es van introduir les modificacions que hi ha avui en dia, i on es van separar de la festa de la Mare de Déu de la Salut i es va crear l’actual festa de la “setmana dels bous”.
A Almussafes es feia abans i desprès de les festes, els clavaris de la Divina Aurora eren els encarregats de les vaquetes i ho feien per traure diners per fer la festa patronal. Aquests actes tingueren lloc abans de festes en 1969 i 1974 i a l’any 1944 es feren després de festes. A l’any 1995 les organitzà la Penya ciclista després de festes i va ser l’última vegada que se feren bous al poble. I l’única vegada que se va fer bou embolat. A Corbera l’última vegada que feren vaques va ser a l’any 1996 amb la festa de xics fadrins i la festa de Sant Fermí.
A Carlet solien fer-se immediatament abans, a finals d’agost, mentres que les Festes Majors se celebren la segona setmana de setembre. [Foto 4.1]
A Benimodo tampoc coincideixen amb les festes locals, les fan la segona setmana de setembre i primera d’octubre
A Càrcer es feien en les festes patronals, no obstant això, a l'agost de l'any 2014, la Comissió de Festes va celebrar vaquetes, com a avantsala a les Festes patronals de la localitat.
A Castelló tampoc coincidien amb les festes, segons consta en la premsa valenciana on hi ha cròniques taurines de maig i juny. A l’estiu no hi havien espectacles taurins, que la temporada de tardor començava en novembre fins a desembre. En un programeta de festes de 1945, dels que es conserven a l’arxiu s’anunciava fora de programa: «Los días 21, 22, 23 y 28 [d’octubre] grandes corridas de toros».
A Guadassuar estaven vinculades al correbous de les festes d’estiu, en el seu origen se celebraven a la huitava de la Mare de Déu d’Agost i de Sant Roc, juntament amb les danses que es ballaven per la nit.
A Polinyà del Xúquer quan s’organitzaven ho feien el festers dels barris per guanyar diners i, per tant, tenien lloc normalment a prinicipis de juliol.
A Sumacàrcer no coincideixen amb les festes locals. En l’actualitat es realitzen el penúltim cap de setmana d’agost.
I en alguns pobles, a banda de tindre bous en les Festes patronasls, repetien en altres dades senyalades per a la població. A Montserrat la setmana taurina tradicional d’agost coincideix amb les Festes patronals que tenen lloc entre el 15 i 16 d’agost, però també es fan bous en Pasqua i per Sant Antoni.
A Montroi es fan al final de les festes del Diví Xiquet, de l’Aurora i Sant Bertomeu i també hi ha bous l’1 de maig i el 8 de desembre, es fan bous al carrer i en corda.
5. Actes caracterítics.
A la Ribera els festejos taurins amb totes les seues variants estan molt arrelats a la cultura popular dels pobles. En la majoria d’aquests no es poden pensar unes festes sense bous o vaquetes, encara que com ja hem comentat estan desapareixent per motius econòmics i legislatius.
Hi ha una gran diversitat d’espectacles i estrany és el poble que durant els seus dies de festa utilitze sols una modalitat de bous, la majoria combinen diversos tipus i la popularitat d’aquestos, segons les enquestes, és la seguent:
1.- Els més populars eren els bous o vaques al carrer. Aquesta modalitat era una de les més demandades als pobles de la Ribera. A Antella per la nit es deixaven anar vaquetes pel carrer per a gaudiment dels veïns, i un dels recorreguts que realitzaven aquestes vaquetes era: partint de la plaça, començaven el seu recorregut pels carrers Salvador Abril, Puríssima fins a l'encreuament amb Sant Vicent arribant de nou a la plaça.
A Guadassuar es tancava la plaça Major per fer activitats taurines, i també als carrers, com al carrer Nou o al carrer del Crist per córrer vaquetes.
A Alfarp els últims anys els bous i vaques es feren sempre al carrer. Amb anterioritat es feien en la plaça portàtil i també es va disfrutar de concurs de ramaderies en la plaça, coincidint que hi havia una ramaderia al poble.
A la Ribera del Xúquer comptem amb molts llibres i articles en el que es descriu la festa taurina als diferents pobles, com és, entre altres que ja hem anat anomentat, el cas de L’Alcúdia on en la novel·la ‘Los reyes mudos’, de Vicent Calvo Acacio, hi ha una descripció dels bous al carrer del 1900.
A Montserrat antigament, se celebraven les dues modalitats de bous al carrer i bous de lídia. Els bous de lídia deixaren de fer-se l’any 1999, però els de carrer encara continuen.
2.- Bous/vaques en la plaça. També va comptar amb gran acceptació en quasi tots el pobles, combinant moltes vegades amb el bou solt i bou embolat. En el cas de Polinyà del Xúquer sols es va fer aquesta modalitat.
3.- Bou embolat és una de les modalitats més cridaneres al dur foc en les banyes. La preparació d’aquest bou solia ser de la següent manera: un camió l’entrava a la plaça o a l’entrada del poble, on li nyugaven a les banyes una corda forta que passava per un pal amb un forat, que es clavava al centre de la plaça i tots els voluntaris estiraven de la corda. Quan obrin les portes del camió on està el bou i arrimen el bou al pal, li tallen la corda i el solten primer per la plaça i després pels carrers acordats.
4.- Les corregudes de bous. Molt populars en localitats com Alzira, Castelló, Càrcer, Algemessí…
5.- Les xarlotades també eren ben rebudes per la diversió que proporcionaven als espectadors. Actuaven toreros còmics, com ho eren en aquella data entre altres, Don Quien, el abuelito, Llapisera que era noviller i torero còmic. El bomber torero que va introduir a toreros amb enanisme. El Tanque que es deixava arrossegar agafat a la cua d'una vaca que en una de les seues actuacions li va donar una coça tan tremenda en la cara que el va deixar sagnant i va requerir atenció mèdica urgent.
El valencià Tancredo López va crear el personatge de Don Tancredo, l'actuació del qual consistia a posar-se davant del bou vestit de blanc i immòbil pujat a un pedestal, esperant les envestides de l'animal.
La banda còmic taurina musical el Empastre, interpretaven popurris musicals i paròdies humorístiques en places de bous al mateix temps que els deixaven anar una vaqueta durant la seua actuación. Va estar diverses vegades a Antella.
6.- El bou amb corda: els corredors duien al bou nugat en una corda pels carrers del poble, aquesta era una bona opció en cas que el bou agarrara a algún veí ja que des de la corda podien controlar a l’animal. Es van fer a Llombai, a Montroi.
7.- Concurs de ramaderies i bous braus, a Alfarp, Alginet, Benimodo, Montroi.
8.- Concurs de retalladors, concurs d’anelles.
9.-Altres com exhibicions eqüestres (Castelló) o el Gran Prix (Sumacàrcer
Dins d’aquestes festes taurines alguns pobles feren un apartat especial per als més menuts, introduint en els seus actes taurins bous per a xiquets, com és el cas de Sollana, Montserrat o Sumacàrcer.
Un dels pobles més destacats, pel que fa, a espectacles taurins és Algemessí. Els actes que es realitzen durant la setmana taurina són:
Primerament “la demanà” o petició popular de la festa davant de l’autoritat, seguit de “la tria” o entrada del ramat que es fa tots els dies, que finalitza amb la “prova” d’un animal que és coneguda com “vaqueta de migdia” i la subhasta dels cadafals. Aquesta, en un primer moment, va ser administrada per l’Ajuntament i de vesprada es feia la correguda de bous a la plaça. Aquestes es van profesionalitzar al voltant de 1940 i sigueren acompanyades amb cartells impresos.
En l’actualitat el calafero és l’ànima de la festa acompanyat amb les estrafalàries vestimentes, la seua festa particular a la plaça amb berenar inclòs deixa en un segon pla, en moltes ocasions, la correguda dels Mestres taurins.
Montserrat és altre dels pobles on es realitzà la prova i entrada, sent un dels actes més característics d’aquesta fira taurina que consisteix en la solta de bous i vaques pels carrers del poble. A Antella l’entrada també va ser una de les característiques de les festes de bous. Igual que a Sollana on l’entrada cada dia es realitza per un recorregut diferente del poble.
6. Places de bous.
La majoria de places de bous a la Ribera es munten per als dies de celebració, desmuntant-se desprès i tornant els carrers a la normalitat diària. Per aquest motiu, en la majoria de pobles les places han tingut diferents ubicacions: en un primer moment es tancaren les places principals amb carros, fent rogle i formant un correbous per a soltar als animals sense perill de que escaparen.
Més tard es feren amb fustes, bé de pi o de morera, deixant espais més amples per a que els rodadors tingueren espais per on amagar-se del bou mentre que aquest no podia passar per eixos llocs, i ja en la segona part del segle XX en places de barrots de ferro.
En 1735 està documentada a Algemessí la primera plaça de bous, estava feta de fusta, es tracta d’un pagament a “Josep Dominguez, carpintero y vezino de esta vila, una libra y catorce sueldos por su trabajo en hacer y formar el corro de la calle de las Cruzes para la corrida de vacas de dicho año”.[17]
El fet de fer places desmuntables de fusta permitia la possibilitat de canviar-la de lloc i beneficiar als veïns de disfrutar de la festa més a prop de casa. A Antella es va ubicar la plaça de bous feta amb troncs de pi en diferents punts de la població com van ser: la plaça del Caudillo, la plaça del Rei i la plaça dels Malves.
A Algemessí es feien en la plaça Major on es bastien uns cadafals, però també es feren a la placeta del convent i als anys 1929 i 1930 es traslladaren a uns solars als afores del poble, junt al carrer “l’empenyo” i des de l’any 1879 les corregudes són acompanyades per música.
A Càrcer tambè han tingut distintes ubicacions, es muntava als terrenys que hi havia darrere del carrer Casto Momblanch, junt al Trinquet municipal de Càrcer; en el terreny que hi ha junt a l’Av. Riu Xúquer; junt als terrenys que hi havien junt a l’actual plaça de la Generalitat Valenciana; Manuel Ladrón de Guevara; Begoñita Iglesias Tercero o Enrique Vera. Tot això en una plaça de bous fabricada amb pals de pins i altres. En ella, van lluir també les calesses amb les que van desfilar les dames d’honor vestides amb el vestit andalús i el barret “cordobés”. [Foto 6.1]
Carlet, abans dels anys 50, muntava una plaça de bous de fusta a l’altra part de la via del ferrocarril, prop de l’estació. Allí es torejava algun bou o jònec i s’oferien espectacles còmic-taurins. La plaça de bous va ser batejada per la gent del poble amb el sobrenom de Las lluvias, donat que molt sovint quan la muntaven plovia. Els espectacles es combinaven amb una programació variada dintre la plaça amb companyies de revista (varietats/varietés), actuacions musicals, xarlotades i espectacles còmic-taurins, etc. als de Carlet els agradava fer coples per a les festes, aquest fragment correspon a una que va ser prou popular i fa referència a la plaça de bous.[18]
“Nos han fet plaça de toros” ací en Carlet. Vénen xics de Benimodo, d'’Alcúdia i d’Alginet. Per a vore com toregen els aficionats i toreros de València dels més afamats Quan es posen en taquilla a vore la recaptació el senyor de Llapissera tanca els teatres, els cines i s’ompli el sarró.
En la població de Castelló, l’any 1929, hi hagué una plaça de bous de fusta vora la carretera, prop del pont sobre el riu d’Albaida, enfront de l’Algepsar. Durant els anys 1965 a 1971 i fora del programa oficial de Festes patronals hi hagueren espectacles taurins a la plaça de bous que es muntava a l’actual avinguda de Cuba. De 2011 a 2014: la plaça de bous s’ubicà al camp de futbol l’Almenà. Es van fer vaquetes, exhibició eqüestre, concurs de retalladors, etc.
A Llombai durant la primera meitat del segle XX s’han celebrat corregudes de jònecs.
A Antella, en la dècada de 1950, els festers van incloure en el seu programa de les Festes patronals els espectacles de toros muntant una plaça de toros.
A Sumacàrcer s’han celebrat corregudes de bous fins a l’any 1950 que deixaren de celebrar-se.
A la Pobla Llarga se celebraven corregudes de bous a l’any 1980 en la plaça desmuntable i van finalizar l’any 1985 per poca afluencia.
A Reial es feren corregudes de bous fins als anys 70 del segle XX.
A Algemessí, una de les característiques d’aquesta festa és la manera en que està bastida la plaça de bous. Referirem la descripció que fa Josep Antoni Domingo per a visualitzar la seua complexitat:
Feta principalment amb carros i empostades (…) davall dels cadafals un bosc de troncs suportaven uns elementals graons, i al part frontera, ja dins de la plaça, groses soques de morera lleument separades per a donar lliure accés i refugi als valents fadrins, neutralitzaven les pressions del complicat fustam. Dalt, els graons plans i nets, damunt dels queals s’estenia una manta o una pell de corder per assuaujar la llarga asseguda. Corda d’espart, pita o cànem, i tatxes lligaven les diferents peces en forta unió. Aquesta manera de bastir té constancia documentada en 17 de setembre de 1859[19]. En l’actualitat l’estructura és tota de fusta i amb forma rectangular.
També a Sueca es muntaren cadafals en diferents ubicacions segons el moment històric, al segle XX es muntaren en l’actual avinguda del Mestre Serrano que era als afores de la població, tal vegada per les decisions polítiques de protecció als animals. Se celebraren bous fins a l’any 2017.
A Sollana es tracta d’una plaça que coincideix amb la forma rectangular de la plaça amb cadafals muntats per la gent, cada penya té el seu propi cadafal de fusta. A Rafelguaraf també tenien cadafals.
Per aquestes places de la Ribera han passat els millors toreros de la Comunitat i del país. Les corregudes eren amenitzades per les bandes de música.
A Alzira van actuar Vicente Barreda, Pepe Iglesias, Gitanillo de Triana…, picadores com Antonio García “plaillos”, Salustiano Rico “Sevillanito” …, banderillers com Fernando Cepeda o Francisco Llopis. També contà amb promeses locals com Ramón Parejo, Manolo García. A l’any 1962, el 4 de març s’inaugurà la nova plaça amb una correguda de toros novells a benefici dels xiquets d’acollida de la Casa de Beneficiència i, posteriorment, s’organitzà una gran correguda de toros novells i el seu cartell contava amb les promeses locals, com Ramón Parejo, Manolo García, Luis de Haro, Lázaro García. Com podem observar, a Alzira no sols hi hagué una gran afició sinó que va contar amb professionals del toreo.
A Càrcer, durant tot l’any de 1975, es van organitzar espectacles de vaquetes i es van torejar diversos “novillos”, per famosos toreros com Javier Batalla, Manolito Sales, Ricardo de Fabra.
A Castelló actuaren l’any 1929 Jaime Blanch, Granero II i Guirao amb la participació dels torejadors de jònecs Jaimito Blanch i Juan Sales, Salerito. D’aquesta època, de 1965 a 1971, es recorden els noms d’alguns toreros aficionats, com José Sanz Lozano, l’Alcalde (perquè l’era); Eduardo Isern, el Ratat de Felip; Rafael Doménech, Cerrajerito (perquè era manyà); i Vicente Climent, el Niño de la Tele (perquè apanyava televisors), i tots amb les seues corresponents quadrilles de subalterns i banderillers.
Segons don José Martí Soro:
El domingo 8 de diciembre de 1929, en la Plaza de Toros portátil sita en la partida del Almena, se celebró una corrida de novillos-toros de la ganadería de Francisco Sánchez (Albacete) con divisa encarnada y amarilla por los matadores José Castelló "Rosales", Salvador Borrell, actuando de sobresaliente Manuel Ferreres.[20]
En altres pobles com Guadassuar s’han celebrat corregudes de bous de les ramaderies del terme com la de Paco Camino, propietari d’una finca agricola al terme, i de Morenito Pinares, joneguer de Guadassuar.
A Reial actuaren com a matadors Vicent Barrera, Ricardo de Fabra, Vicente Peris, El Niño.
En molts pobles de la Ribera els bous eren de la ramaderia de Machancoses, és també el cas d’Antella. Una vegada que arribaven al poble, els estabulaven en el barranc del Llop, on hi havia abundància de pastures, i els dies de correguda se’ls emportaven fins a l’entrada del poble on se soltaven pels carrers de la població fent el seu recorregut fins a la plaça pel carrer de Sant Vicent i eren acompanyats pels veïns que corrien al costat i davant o darrere d'ells. Molts es protegien al pas del bestiar pujant-se a les reixes de les finestres.
Han existit bous històrics, el de més renom i més cotitzat que ha estat contractat en alguna població de la Ribera és el famós bou Ratón, que es va convertir en un mite. Era buscat i contractat per qualsevol, i va visitar molts pobles de la Ribera del Xúquer. Un altre bou important va ser el bou Baboso que, en 1997, a la Vall d'Uixò, va derrocar una barrera feta de cabirons que estava repleta de públic.
Toro Ratón
7. Places d’obra.
A Benifaió hi hagué una plaça de bous d’obra l’any 1885 que va ser enderrocada pels anys 60 del segle passat perquè no s’utilitzava.
A Carlet, als anys 20, es va intentar construir una plaça de bous. Hi ha alguna referència al diari La Verdad: órgano de Unión Patriótica del distrito, que es publicava durant la dictadura de Primo de Rivera. El mateix diari opinava que, essent Carlet “tan culto”, era millor obviar aquest tipus d’espectacles. Al poble hi havia una forta corrent antitaurina ja en l’any 1912, al Teatro del Siglo de Carlet, Eugenio Noel, obertament declarat “antitaurino y enemigo del flamenquismo” va donar una conferència al respecte de les festes de bous amb el teatre ple.
A Cullera, la plaça d’obra va estar en funcionament des de 05/07/1986 a 01/08/2004. A principio dels anys 80 es va reformar i ampliar. Durant un curt període de temps va funcionar com a escola taurina, a ella acudiren joves promeses del mon taurí com Enrique Ponce, però l’escola taurina va acabar traslladant-se a Valencia. De dels anys 90 ja no es fan corregudes en aquesta plaça.
És curiós el cas de Carcaixent, no ha tingut mai plaça de bous estable, en canvi tenia un edifici anomenat la "gallera" per "pelea de gallos", que tingueren més espectació que els bous.
. Les Penyes taurines.
Són l’ànima de les festes en la majoria de pobles, són les encarregades de les festes de bous, en altres, com hem vist, eren els festers els que s’encarregaven d’aquesta festa. Nomenarem els pobles i les seues penyes, moltes ja desaparegudes junt a les festes dels bous.
§ Alfarp: Penya el quiebro, encara està activa.
§ Alginet: Asociación cultural peña taurina Va de bous d’Alginet, data de creació 2008, ha desaparegut; Penya taurina d’Alginet, data de creació 2004, ha desaparegut.
§ Antella: Peña Taurina Antella; Associació taurina l’assut. Ja no están actives.
§ Algemessí (segons les dades de l’any 2009) existeixen les següents: Peña La Comisión Taurina; Torbeta; Llambrigol; Tinc Son; Tot Begut; Pi Ka d'Or; Me Sin Fot; Sota, Cavall i Pet; Non Tinc Prou; Més Que Mai; Vakes-tric-bous; Va de bous; K'as Liat; Sukala; Askampa'l poll; Pa l'Arrastre; La tinc al mig; Vexes-lo; Ali Gallo; Tot un Xou; Pataes; L'hem Errat; Fanecaes Mao; la Kasidebaes; Me Reglota; Manà Manà; Xe Ke Xent; PTO; Makinviure; taurina Anem a bacs; Peña Taurina San Onofre Algemessí; Penya taurina només tinc 1.
§ Carcaixent: la Penya Taurina Manolo Carrión (no activa actualment) consta com organitzadora entre els anys 1991-1995, encarregant-se de: “Concurs de Toros Bravos”. Primer trofeu Ciutat de Carcaixent.
§ Càrcer: Peña taurina El Soro, va se l’encarregada d’organitzar diferents actes, com els espectacles de vaquetes, o la rebuda del torero “EL SORO”. Es va crear a meitat de la dècada dels anys 70. Ja no està activa.
§ Castelló: en 1915 hi ha dos clubs taurins: Club Belmonte i Club Gallito. I sembla que tenien el seu casino corresponent.
§ Cullera: El Burladero en 1998, encara està activa; Tercio de Quites.
§ Lombai: Penya Taurina de Llombai. Desaparegué al mateix temps que els bous.
§ Montroi: Associació bou en corda el Castell (2017); Penya bouera el Piló (1989-2001); Penya bouera Montroi (2002).
§ Montserrat: Penya taurina Valor i Art (1978) aquesta ja no està activa; Penya taurina Montserrat (1991); Penya taurina Tot al Bou; Penya taurina Prova i entrà.
§ Reial: Penya Rahal (1997- ); Penya La Corda (2015-); Penya Bou en Corda. Encara estan actives.
§ Rafelguaraf: Penya taurina “vaquesmata (1992-2000); Penya taurina Rafelguaraf (2003-2007). Ja no estan actives.
§ Sollana: Penya taurina Associació Cultural Taurina de Sollana. Encara està activa.
§ Sumacàrcer: Penya bouera de Sumacàrcer. Està activa. Va ser fundada en l’any 1994 i els estatuts es van realizar anys després. Actualment la presidenta és una dona.
§ Torís: Associació bou en corda (2012); ACT Carrer ample (2017); ACT el Mijares (2011); Penya el último (2012).
§ Manuel: Poble en el que no s’han fet corregudes de bous, però sí hi havia un casino d’aficionats als bous: “En la Riba estaba el Casino “El Litri” por el primer Litri matador de toros, abuelo del actual. Vino a Manuel con un recibimiento apoteósico homenajeado por el pueblo, regalo una cabeza de toro, estoqueado y muerto por él, disecada y se colocó en lugar principal del Casino”[21], però en l’any 1964 aquesta afició es veurà truncada per la presentació d’un escrit per registre d’entrada enviat pel Govern Civil de la Província de València del qual ja hem parlat abans.
9. Conservació cartells.
En molts pobles s’han fet cartells per a la celebració de les corregudes de bous i el més important és que molts d’ells estan conservats als arxius corresponents encara que molts estan en mans de particulars, com és el cas d’Alberic.
A Castelló hi hagué un gran aficionat a la tauromàquia: José Torregrosa Vidal (Castelló 1919, maig 26-2011, abril 26). Tenia un arxiu de temàtica taurina colosal. Aquest arxiu fou donat pels fills a la Biblioteca Pública Municipal de Castelló. Els fons es troben al dipòsit de la dita biblioteca.
A Almussafes es feren cartells de les corregudes i es conseven a l’arxiu. Tambè a Corbera es feren cartells de bous. A Montserrat els cartells estan conservats tots a l’arxiu des de 1960, amb anterioritat sols es conserven alguns solts.
A L’Alcúdia molts estan conservats per aficionats del poble i alguns, sobre tot de la dècada dels anys 20 i 30 del segle passat, es conserven a l’arxiu...
A Cullera la majoria de cartells estan en arxius particulars, igual que passa a Sollana, Sueca, Sumacàrcer.
A Montroi també es feren cartells alguns dels quals es conserven en l’arxiu municipal i d’altres es troben en mans de particulars, igual que a Alberic i en la majoria dels pobles de la Ribera.
En la població de Càrcer no es feren cartells dedicats a les festes taurines, però en una ocasió, tal com consta en el llibre de festes de l’any 1987, com no estava tancada la programació de bous s’indica a peu de pàgina que igual anuncien els bous en cartells impresos: “A l’hora de tancar la programació tampoc no està el·laborat el programa de les vaquetes, el qual, tal vegada, es fique en cartells grans”, però no tenim constància que finalment es realitzaren perquè no tenim cap conservat.
A Antella es conserva un cartell a l’arxiu municipal de l’any 1947 que diu “Plaza de toros de Antella: grandiosa becerrada de muerte” i afegia per a fer més interessant la correguda “se lidiará, banderilleará y será muerto a estoque un bonito y bravo becerro (…) por el muy valiente matador Ramón Salvador “Limeño”. Observem que tota l’organització d’aquesta correguda està feta per una companyia externa al poble que es diu Chalet i té la seua seu a la plaça del Reial a València.
Els cartells de Castelló són molt interessants, hi ha un del 16 d’octubre de 1969 on se celebra un “mano a mano” entre dos toreros que són veïns del poble, un és el practicant i l’altre el cobrador d’impostos al que denominen “el terror del contribuyente”, diu que: “lidiarán, banderillearán y matarán a ESTOQUE dos bravísimas reses”. Baix ens dona el nom de tots els banderillers, picadors i del rematador i diu: “Si alguno de los matadores o subalternos se negase a actuar por miedo a morir en los cuernos de las reses será puesto a disposición del público que se encargará de aplicar el castigo correspondiente”, aquestes paraules són quasi una “sentència de mort” per als protagonistes de la correguda en cas de no eixir a la plaça, segur que els seus veïns no els matarien però segur que estarien disposats a llançar verdures putrefactes i burlar-se dels toreros. En la part inferior del cartell s’avisa a la població per si de cas algun dels dos toreros no ix ben parat de l’aventura i diu. “Si quieren ahorrarse dinero, pague la contribución en los plazos señalados en periodo voluntario. Si su médico le ha ordenado para su salud alguna caja de Inyecciones, apresúrese a buscar a su Practicante”. [Foto 9.2]
Els cartells de bous eren molt ingeniosos i divertits sense oblidar-se de la bellesa de les composicions artístiques de cada cartell.
No volem finalitzar aquest treball sense donar les gràcies a cada una de les persones que han dedicat una part important del seu temps per a fer realitat aquest treball sobre les festes de bous a la Ribera. Gràcies.
§ ALMELA Y VIVES, Francesc: Escritos taurinos, Valencia, Artes gráficas, 2005.
§ ALMELA Y VIVES, Francesc: Toros. Guía del espectador, Valencia, Diputació, Àrea de Cultura, 2005.
§ BUENO, Carlos: Plaza de toros de Algemesí, Valencia, Diputació, 2002.
§ CAMPOS AÑÓN, Marcos: Els bous a Montserrat: les arrels d'una festa, València, Diputació, 2011.
§ CALVO ACACIO, Vicent: los reyes mudos, L'Alcúdia, Ajuntament, 2004.
§ CLARAMUNT LÓPEZ, Fernando: Tauromaquia mediterránea mundo interior de Luis Francisco Esplá, Altea, Aitana, 1992.
§ COSSÍO, José María de... [et al.]: Los toros: tratado técnico e histórico, Madrid, Espasa-Calpe, 1945-1990.
§ CRIADO COSTA, Joaquín: El arte del toreo y córdoba al fondo: XX pregón taurino de la feria de Córdoba (21 de mayo de 2009), Córdoba, Real Círculo de la Amistad, 2009.
§ DOMINGO I BORRÀS, Josep Antoni: Festa a la Ribera: Les festes d' Algemesí, Algemesí: Ajuntament, 2002.
§ HERNÁNDEZ SANCHO, Vicente: Història de Manuel : fins a l'enfrontament i incendi del 17 d'abril de 1706, Manuel, Associació Cultural Mitja Galta, 2008.
§ § LAIRÓN PLÁ, Aurelià: “La aficción a los toros en Alzira”, Las Provincias, edición comarcal, 28 de juliol de 1996.
§ MARTÍ SORO, José: Historia de Villanueva de Castellón, Valencia: Nacher, 1960 .
§ MAZÓN MARÍN, J. Javier, Úrsula ALBALATE CASTELLOTE. 2006. Querencias: un paseo por la ganadería brava valenciana. Valencia : Diputación de Valencia, 2006.
§ Museo Taurino: Catálogo: 150 años de tauromaquia valenciana, Valencia, Diputació, 2000.
§ ORTEGA, Domingo: El arte del toreo: conferencia dada en El Ateneo de Madrid, el día 29 de marzo de 1950, Valencia, Diputación Provincial, 1985.
§ ORTEGA, Rafael: El toreo puro, Valencia, Diputació Provincial, 1986.
§ QUITES entre sol y sombra, Valencia, Diputación Provincial, 1982.
§ ROMERO, Juan: La fiesta de los toros, Barcelona, Enciclopedía Popular Ilustrada, 1964, vol. nº 41.
§ SANCHIS MARTÍNEZ, Vicent: Introducció a la història de Rafelguaraf, el Tossalet i Berfull, Rafelguaraf: Ajuntament, 1995.
§ SERRANO, Manuel: Una muerte marcada, València, Diputació de València, 1997.
