Retaules

Marina Estarlich Martorell

        Ramón Estarlich Candel

Cronistas de Antella

 RETAULES DE TAULELLS A LA POBLACIÓ D'ANTELLA

     Amb aquest treball pretenem explicar una part del nostre patrimoni artístic mitjançant l’enumeració i descripció dels retaules de taulells que encara es conserven a la població d’Antella, bé siga a les seues façanes, a l’interior d’alguns habitatges o bé formant part de col·leccions privades.
     Gran part dels retaules que ací presentem van ser sufragats per famílies de la població, que van voler demostrar d’aquesta manera la devoció que sentien pels seus sants a través de la representació de la seua imatge en retaules ceràmics col·locats a les façanes de les cases tot demanant, alhora, la protecció diària, tant per a ells com per als seus familiars. Uns altres van ser pagats pels veïns d’un mateix carrer per commemorar així la festivitat del sant que dóna nom al carrer. La major part d’aquests retaules van ser fabricats fora de la població i traslladats amb posterioritat a aquesta per a la seua col·locació en el lloc elegit pel comprador o donant.
     Tenim notícia que a Antella va existir indústria taulellera de fabricació de peces d’argila destinades a la construcció, encara que es desconeix l’existència d’indústria destinada a pintar taulells. Hi va haver quatre teulars dedicats tots ells a la fabricació de teules d’argila i atabons o rajoles per als envans. La terra s’obtenia de les boqueres d’entrada de l’aigua als camps d’arròs i també d’un barranc de la forest d’Antella. Amb aquella, un cop treballada i amb les barreges precises, s’obtenia una bona argila que, dipositada en el motlle, adquiria la forma del mateix, que podia ser de teula o d’atabó. Amb la terra del barranc, que era de color groc, s’obtenia una barreja que donava a les teules i rajoles un color vermellós. Quan el producte era manejable i es podia traure del motlle es posava a secar durant un temps mínim de tres dies, després dels quals, preparat el forn morú de llenya, seguien el procediment de coure’ls  per a donar-los robustesa i duresa.
     Pel que fa als retaules existents a Antella, els més antics corresponen a la segona meitat del segle XVIII, moment de gran producció de retaules ceràmics a l’antic Regne de València. Es tracta de retaules de taulells de ceràmica amb representacions de diverses escenes religioses, per als quals s’empraven no menys de 9 rajoles, generalment disposades en forma de paral·lelogram en posició vertical de 3 peces d’ample per 4 d’alt.
     Dels retaules ressenyats, exposats en murs exteriors, tan sols quatre  es van salvar de la destrucció durant la Guerra Civil de 1936, per haver tapiat la fornícula que els acollia amb rajoles perquè no es veren o, en altres casos, recobrint-los amb una capa de calç que els confonia amb la pintura de la façana.
     En un intent d’ordenar-los per antiguitat, vam estimar que el primer lloc li correspon al retaule que hi ha al carrer Molí, número 26, sobre la paret lateral del mirador:
     En la façana de la casa se’n pot contemplar un; és de la segona meitat del segle XVIII, amb la figura dels anomenats Sants de la Pedra, Abdon i Senent. La composició està formada per les figures sòbries i elegants dels dos sants, els quals apareixen joves, de peu i barbats, amb túnica curta, capa i botes en compte de calces. Com a variacions, vam trobar que el cap està cobert amb corona oberta sense turbant, tot portant cadascun d’ells un pomell igual en els dos casos, en lloc de portar espigues i raïm, un a la mà dreta i l’altre a l’esquerra, situats en la part externa del conjunt. El seu semblant denota serenitat i bondat i ambdós estenen una mà sobre el seu pit en senyal de contrició. El paisatge, que deuria ser de messes, ha estat substituït per un paisatge d’arbres per tal de representar, com trobem que deu ésser,  el dels cultius del poble en eixa època. Predominen els colors de fons verd coure i  una mica de groc barrejat amb verd;  en les figures els colors que destaquen són el blau i el morat d’òxid de cobalt, perfilat en manganès. Aquest retaule està rematat per una orla rectilínea de color groc contornejada en ambdúes voreres i al centre amb una línia pintada amb color taronja; està format per dotze taulellets de 20,5 cm x 20,5 cm en forma de 3 per 4 

     A la primeria va estar col·locat a la façana primitiva de la casa, just a l’interior d’un finestró que li servia de nínxol. Desconeixem la data en la qual es va traslladar a una paret del corral interior de l’esmentada casa. Sí que ens consta, però, que recentment, amb la remodelació de la dita casa i edificació d’una nova façana, es va col·locar al lloc que ara ocupa.
Altre retaule de finals del segle XVIII el vam trobar al carrer Sant Cristòfol:
      A la paret de la casa número 15 hi ha un retaule que representa Sant Francesc d’Assís, vestit amb l’hàbit de frare; retaule que podem veure amb certa dificultat degut a l’estretor del carrer i a l’altura a la qual està col·locat. El sant està de genolls amb els braços oberts en actitud d’èxtasi, tot rebent els estigmes que provenen d’un Crist en forma de serafí alat, amb quatre ales iguals, formant una creu, i amb un cap en el centre d’aquestes. Dels extrems dels dos braços laterals de la creu surten els raigs que perforen les mans del sant, i del braç superior i inferior els raigs que li fereixen els peus, tot penetrant en el pit dret el raig que surt del centre de la creu. Front a sant Francesc s’alça un penyal sobre el qual apareix un crucifix de fusta; en la part inferior d’aquest  hi ha un crani i baix el penyal, als peus del sant, hi ha un llibre obert. Darrere del sant trobem un arbre frondós i verd que completa l’escena representada, predominant el groc i el blau com colors de fons, amb una espècie de marc en tons grocs i taronges perfilat amb manganosos, que s’ha volgut ressaltar amb un marc de taulellets moderns de color marró de 5 cm d’ample. El conjunt interior està format per 12 rajoles de 20,5 cm x 20,5 cm en posició vertical, de 3 d’ample per 4 d’altura.
     El tercer retaule el trobem al centre de la façana de la casa número 30 del carrer Molí:
Està confeccionat entre 1795 i 1805. És un retaule eucarístic: “Custòdia adorada pels àngels”. Format per dotze taulells que simbolitzen el Corpus Christi,  representa una Custòdia Sol amb l’hòstia que té impresa el crucifixat, a la seua mare i a Maria Magdalena, amb gran resplendor i nuvolets; hi ha també dos àngels a banda i banda els quals porten, cadascun, un canelobre amb un ciri encés.
     Com a acabament té una petita orla de línies rectes pintada en groc amb dos rivets d’adorn en color taronja. Predominen els tons blaus i morats propis dels artesans de Manises. Està en un buit dins de la paret i envoltat per rajoles del segle XX, amb fons groc i orla central curvilínia blava que el divideix en dues parts ; el color és verd en el centre, on  s’ajunten els vèrtex de cada 4 taulells. Les dimensions d’aquests són 20,5 cm x 20,5 cm, en forma de 3 per 4. En la part inferior apareix la següent inscripció: Día 4 de Junio fiesta del Corpus en el año 1795 entró en esta Casa Su Divina Majestad por Causa de Tempestad (figura 2).  La situació mencionada en la citada inscripció es va produir també en 1829 en la població d’Ayora, on una gran tempesta va obligar als portadors de la custòdia a refugiar-se en la casa on es col·locaren desprès els tauellets commemoratius. 

     Aquest retaule es va col·locar en el lloc que ara ocupa l’any 1957, data en què es va restaurar la primitiva paret de la casa que estava pintada amb calç i es va revocar amb morter. A més, va substituir un altre retaule, el qual datava de la segona meitat del segle XVIII (actualment en procés de restauració), que representa una Trinitat. És un retaule de 3 per 4 en rajola de fang de 20,5 cm x 20,5 cm. Dels dotze taulells que componien el retaule sols queden 7 peces originals. En el retaule podem distingir la figura del Pare, que està situat a la dreta i subjecta en la mà esquerra un bàcul. Va vestit amb un hàbit de color verd oliva i una capa taronja. Darrere del cap hi ha un triangle que simbolitza l’eternitat del Pare.  El seu pèl i la seua barba són de color marró amb tons blanquinosos. A l’esquerra apareix el Fill, qui subjecta  una creu en la mà dreta i va abillat amb una túnica de color taronja que deixa al descobert part del seu cos nu. Tots dos van amb els peus nus i entre ells hi ha la bola del món en blau i blanc. En la part de dalt falta el colom blanc de qui emanen raigs de llum. El panell està emmarcat amb una franja de color groc amb triple filo taronja. Tant els ulls del Pare com els del Fill tenen la forma de mussol pròpia de l’època posterior a 1740.
      El quart panell és del segle XIX, de l’escola de Manises, i va ser donat pels veïns del carrer Sant Rafael. Antigament ocupava una fornícula que encara es conserva en forma de finestra a la casa de la tia Odila, carrer Sant Rafael número 30. Al proclamar-se la II República a Espanya, l’oncle Antonio Baroc, pare d’Odila, el qual era republicà, no va voler que el plafó romangués a la façana de l’immoble i el va posar en el buit d’una finestra, sobre la porta de la casa número 4 del mateix carrer. Acabada la Guerra Civil del 1936, per enllumenar el plafó es va col·locar damunt la finestra un petit fanal de ferro forjat que rebia l’energia de la casa número 2, propietat de Brígida Noguera. Ulteriorment, aquesta casa la va comprar Teodoro Marín, qui la va vendre més tard,  canviant el seu domicili al número 19 del mateix carrer. Abans però, va decidir, pel seu compte, aixecar els taulells i col·locar-los sobre la porta de la casa a la qual es mudava, fixant-los directament sobre la paret, sense cap fornícula ni adornament; al ser recriminat per alguns veïns va millorar la seua estètica posant un aleró amb teules  morunes en la part superior del panell.
 

     Representa l’arcàngel Sant Rafael com Sant Rafael Peregrí, amb aurèola sobre el seu cap i les ales plegades, túnica llarga i bordó; va per un camí al costat del riu, tot guiant a Tobias, nen, sobre els muscles del qual diposita el seu braç amb intenció de protegir-lo, alhora que fa l’efecte que li va parlant; el jove, que duu en la seua mà dreta un peix, l’escolta amb atenció. Les dues figures estan descalces i els peus en posició de moviment. Veiem un suau paisatge d’arbres al fons del retaule. Té una orla rectilínia en color verd valencià vorejada per una ratlla de color ocre. Els tons dels colors són pàl·lids i suaus. Té dues inscripcions, una a la part inferior del retaule, en la qual es pot llegir: San RAFAEL ARCANGEL, i una altra en dos taulells independents del plafó, que estan col·locats en la part inferior dels nou taulells de què consta el retaule, sense separació entre ambdós, tot formant un conjunt. En aquests dos taulells figura la inscripció: A EXPÈNSAS D ELS VEÏNS D AQUEST CARRER.
     Aquest plafó és molt peculiar pel que fa a les mesures dels taulells, puix que no són tots iguals, la qual cosa representa una originalitat en la composició dels mateixos. El conjunt consta d’un total d’onze taulells asimètrics i amb mesures distintes. La part externa del plafó la formen sis taulells, tres en cada costat, essent la seua forma allargada i amb unes dimensions de 20,5 x 10 cm, mentres els tres centrals són de major tamany, medint cada un dells 20,5 x 20,5 cm. L’inscripció pintada en negre està situada en la part baixa i està composta per dos taulells blancs apaisats amb unes medides de de 10 x 20,5 cm.
     Actualment, els veïns d’aquest carrer continuen celebrant, tots els anys, la festivitat dels Sants Arcàngels, la festa de l’Arcàngel Sant Rafael, amb diversitat d’actes populars i religiosos; adornen amb banderes i plantes tot el carrer el dia 29 de setembre, des què l’Esglèsia va canviar la festivitat de Sant Rafael, que abans se celebrava el dia 20 d’octubre.
     En la façana de la finca urbana amb el número 9 del carrer de Santa Bàrbara, a la dreta del passadís que serveix d’entrada al bloc d’habitatges, podem veure un plafó modern fabricat en els tallers de Manises de Taver, amb la imatge de Santa Bàrbara màrtir, amb corona reial i aurèola. En la mà dreta duu un calze del qual sobresurt una custòdia, i a la mà esquerra un palmell de martiri. Al fons apareix un castell sobre el cim d’un pujol, del qual destaca la torre on va ser empresonada la santa. Als peus de la imatge trobem la inscripció SANTA BARBARA. En el centre de l’orla i en la part inferior, dins d’un símil de pergamí, hi ha inscrit: NEBOTS DE FELICITAT CANDEL VERDEGUER ANY 1992. El conjunt el formen dotze rajoles en les quals està la imatge de la santa i l’orla que la circumda .
     Aquest retaule que acabem de descriure va reemplaçar un altre que hi havia en la part alta de l’antiga casa que ocupava el solar, posat als voltants de l’any 1940, en substitució de l’original del segle XIX, destruït durant la Guerra de 1936, puix que no va poder ser tapiat ja que estava sobre la paret del mur, i tampoc va poder ser pintat amb calç degut a l’altura en què estava situat, al nivell del segon pis de l’habitatge. La col·locació del plafó actual fou conseqüència de la inundació que va patir el poble d’Antella durant la pantanada de 1982, i que va provocar que la casa en la qual es trobava el retaule fos declarada en estat ruïnós; hagué, per tant, de ser enderrocada. Quan es va intentar recuperar el retaule estava trencat en part, i és per això que està en procés de restauració.
     En el carrer Sant Antoni, a la façana de la casa número 15, en l’illa de cases número 5, situat a la dreta de la porta d’entrada, vam trobar un retaule amb la imatge religiosa de Sant Antoni Abad. Va ser fet a Manises l’any 1994 utilitzant la tècnica de pintura al greix, la qual consisteix a pintar sobre taulells envernissats en color blanc tot donant-li una darrera cocció a 750 graus Celsius.
     En el plafó veiem al frare dret, ancià i barbat, a l’entrada d’una cova, amb hàbit de frare franciscà (de color marró), sandàlies i un bàcul amb campaneta a la mà esquerra, mentre que el braç dret roman en l’aire amb actitud de beneir els animals allí representats, que són: un porc, als seus peus, un cavall blanc i un gall, els quals simbolitzen la totalitat dels animals, ja que Sant Antoni Abad és el seu sant patró. Predominen el color blau, el verd i el gris per a la muntanya. És sorprenent l’expressió de pau i beatitud que presenta el sant i hi destaca la precisió de la pintura de la seua barba i el bonic perfil dels dits de les mans i els peus. Una orla senzilla però molt colorista, pintada a mà, voreja el retaule i duu una inscripció en la part inferior on diu: Carrer de Sant Antoni Abad. Està format per un total de nou taulells de 15 cm x 15 cm i l’orla la constitueixen 18 taulells, 15 cm x 5 cm, que formen la fornícula rematats en els vèrtex amb quatre tacs de 5 cm x 5 cm.
     Aquest plafó ha estat pagat pel propietari de la casa, Vicente Ortiz, i substitueix el que hi havia en el mateix carrer col·locat en una fornícula en el centre d’un habitatge que tenia el número 9; aquest habitatge  va ser dividit en dues meitats, quedant al  mig el citat  plafó. Degut a això, quan fou remodelada la finca per tal d’adaptar-la al gust dels nous propietaris, el plafó fou destrossat durant les obres d’enderrocament.
L’últim panell religiós col·locat en les façanes d’habitatges particulars es troba a la casa número 7 de la Plaça Major, dins d’un rebaix de la paret i és el de major grandària de tots els existents, puix que el composen un total de 56 taulells de 20 cm x 20 cm. En aquest panell, sobre un fons blanc amb blau claret, trobem la Verge dels Desemparats, patrona de València, amb una gran corona i nimbe solar, amb pèl llarg de color negre i el cap inclinat cap endavant. Amb el braç esquerre sosté un Jesús xiquet que, a l’igual de sa mare, duu un mantell, amb profusa decoració de brodats, del qual destaquem el faixí vermell de capitana lligat a la cintura i, en la part baixa, dos innocents xiquets en actitud d’oració. A la mà dreta duu el ramell d’assutzenes i la vara de capitana dels exèrcits espanyols. La figura central apareix surant els núvols, en els quals veiem dibuixats els caps alats de dos àngels. Una orla voreja el conjunt tot donant-li un major relleu.

     Aquest panell ha estat pagat pel matrimoni German Part i Mari Luz Ortiz.

     Pel que fa als interiors de les cases, hem pogut accedir a dos panells religiosos, els dos a la Casa del Rei, propietat de la Reial Sèquia del Xúquer. Un d’aquestos, de finals del segle XVIII o a la primeria del XIX, està col·locat en la paret d’una de les dependències de la mansió, usada com a sala d’estar. Representa a Sant Joan Baptista, qui apareix vestit amb una pell de camell que deixa al descobert gran part del seu cos, amb pèl llarg i barbat; cobreix el seu cap una aurèola il·luminada per un halo que surt d’entremig els núvols. A la mà esquerra porta un estendard acabat en una creu. Al costat de la seua cama esquerra, en posició de repòs, hi ha un Be Pasqual a qui assenyala el sant amb la mà dreta. El sant està dret sobre una petita elevació de roques, la base de les quals mullen les aigües d’un rierol, que representa el riu Jordan. En la part inferior, escrit amb majúscules de gràn magnitud, de color negre sobre fons blanc, està pintada l’expressió: S. JUAN BAUTISTA. Tot el conjunt està emmarcat per una orla de ratlles grogues i taronges amb pinzellades en color ocre.  Està compost per sis rajoles de 20 cm x 20 cm. Per tal de donar-li major realç en el lloc on està colocat actualment, se li ha afegit una sanefa de fulles i flors, la qual està formada per 20 rajoles de  10 cm x 10 cm, i tot  emmarcat en un gran marc de fusta.
     L’altre panell és de la primera dècada del segle XX. És de major grandària i representa a Sant Josep, qui duu aurèola al cap i túnica fins als peus. Al braç esquerre subjecta un Jesús infant i a la mà dreta du una vara florida. Està dret, al costat d’un banc de fuster amb eines pròpies de l’ofici. La resta del panell és un paisatge en el qual, al costat d’un rierol serpentejant, s’hi veuen diverses palmeres. El color blau del cel està pintat amb la tècnica de pistola.  A la part inferior i en lletra  cursiva sobre  fons blanc, hi   trobem   escrit: San José. L’orla és d’un sol traç sense contorns. La composició la formen dotze taulells de 20 cm x 20 cm, en forma de 3x4
     Altres panells que hi ha a edificis religiosos són més moderns. En podem contemplar un en el cementiri parroquial, a la paret dreta del pòrtic interior. És un panell format per 45 taulells de 15 cm x 15 cm col·locats en vertical, 9 d’alçària per 5 d’amplària, en els quals trobem representada una imatge de la Puríssima Concepció, coronada amb cabells negres i aurèola en el cap, hàbit blanc i mantell de color blau. Sota els seus peus, un globus terraqui mig cobert per núvols, entre els quals aparèixen quatre angelets; dels dos situats a la dreta, un  porta una branca d’assutzena, en senyal de puresa, mentre que l’altre subjecta un palmell.  Quant als dos angelets  situats a l’esquerra, el primer porta una corona d’espines, en representació del sofriment del fill de Déu i l’altre duu tres punyals que representen els sofriments de la mare per la mort del seu fill. Sobre el cap de la Verge, dos àngels alats sostenen una corona. Als laterals trobem set caps d’àngels i quatre àngels més de cos sencer, els quals simbolitzen l’aclamació de la mare de Déu.
     Al pòrtic de l’emita del Crist de l’Agonia, a la mateixa façana de la porta d’accés i a banda i banda d’aquesta, hi ha dos panells col·locats l’any 2002. Tots dos tenen la mateixa mesura, fets amb 70 taulells de 15 cm x 15 cm, i formen un quadre de 10 taulells d’alçària per 7 d’amplària. El panell de la part exterior duu pintada una sanefa valenciana del segle XVIII en tons blau, ocre, taronja,  verd, coure i perfilada  en  manganés, que tanca una superfície de 2,35 m² , disponibles per a representar la figura del sant i el seu tema.

     El panell de l’esquerra representa a Sant Josep, barbat i amb el pèl llarg que descansa sobre els seus muscles, sostenint el nen amb el braç esquerre, mentre que amb la mà dreta li agafa la mà al xiquet. A més del xiquet, duu un ceptre o vara rematat amb una creu aureolada. Les dues figures porten corona amb aurèola. Una tela cobreix una part del nen, de forma que queden al descobert les cames i el tors. A la part baixa esquerra del sant, que vesteix  toga de color marró matisada amb negre (la resta del vestit és de color vermell i manganés), un àngel duu en les seues mans una serra de fuster; a la part dreta, un altre àngel mostra entre els seus braços oberts un tros de tela estesa sense cap inscripció.  El sant es troba surant  els núvols.
     El panell de la dreta té pintada la figura de Sant Vicent Ferrer amb l’hàbit de frare dominic (sotana blanca i capa o mantell de color negre); darrere del cap, amb els cabells tonsurats, una aurèola. Té la mà dreta enlairada i els dits amb expressió mímica; amb la mà esquerra sosté un llibre i la recolza sobre el seu pit. El sant està representat sobre una petita elevació. A la part baixa, sobre el sòl, hi ha una mitra amb una petita creu en la seua part superior. Al fons i darrere del sant hi ha pintats uns pins. En la part superior es poden verure dos àngels, un dels quals duu una ploma, símbol de l’espcriptor i filòsof, i l’altre una al·legoria floral valenciana. Finalment, sobre el cap del sant una inscripció i sobre aquesta una llengua de foc.
     Aquests tres últims retaules són obra del ceramista i pintor antellà, Jaume Pla. Als tres podem trobar les següents semblances: la figura principal està emmarcada en una espècie de cel que dóna força a la imatge. Això denota la influència dels cels tipus L’Alcora, típics del segle XVIII. El cap dels sants i la Verge són flanquejats per angelets amb cabell arrissat típic d’aquest artista; són realitzats sobre rajola de fang i posteriorment esmaltats i pintats a mà.
     Pel que fa a la composició de l’esmalt   un 75% és estany i cassiterita i un 25% plom; la resta es terra verge. Cuit en un forn de llenya a 960 graus, és desfet en un bombo i colat a continuació; amb el producte obtingut s’envernissen les rajoles.
     De finals del segle XX també, trobem cinc panells obra de Jaume Pla que se’n surten de la imatgeria religiosa, completament distints als anteriorment esmentats, puix que la seua funció és generalment identificativa, bé del municipi, bé de la institució que l’acull.
El primer d’aquestos el trobem a la part central del monument de pedra de pedrera situat a l’entrada del poble, a la confluència dels carrers Damià Cruà i Avinguda del Xúquer, molt visible per a tot aquell que hi arriba, ja que està col·locat a la part central del monòlit, dins d’una orla valenciana a l’estil del segle XVIII, en tons blanc cobalt, taronja i verd coure, en la qual s’hi representen fruites, taronges i raïm, pintat en color morat. El motiu principal és l’escut del municipi, que duu la corona de la baronia d’Antella; el fons és de color verd coure, vermell i blau, i sobre la corona apareix el nom del poble. Té 56 taulells de 20 cm x 20 cm. Va ser col·locat l’any 1990.
     El segon panell es troba al lateral de l’entrada de la Casa de la Cultura d’Antella. A la part superior, centrat, està l’escut de l’Ajuntament d’Antella amb dibuixos a totes dues bandes; a sota duu la inscripció: Centre Cultural Arrossera. El panell està format per 42 taulells blancs amb la inscripció i detalls ja citats.

     El tercer panell ocupa una part de la façana ( la que dóna a la carretera en direcció al pantà de Tous) de l’edifici de la Penya Piragüista Antella. La part de dalt l’ocupa l’escut del municipi, que està al centre, i els altres taulells d’aquesta tira estan adornats amb una sanefa. A la part central trobem dibuixada una piragua, amb un rem de doble fulla, que sembla surar sobre unes ratlles sinuoses convexes que simulen el moviment de les ones de l’aigua. En el centre de la piragua apareix escrita la paraula Antella i dalt hi ha una altra inscripció que diu penya piragüista. El formen 32 taulells blancs, amb els dibuixos i text que acabem de ressenyar.
    Els dos últims panells anomenats foren pintats pels alumnes del Curs de Ceràmica Leader, realitzat l’any 1999, els quals van pintar també un altre panell d’aquest tipus per a la Casa de la Cultura, que encara no ha estat col·locat.
Un altre panell presideix la porta d’entrada al cementiri del poble i té 54 taulells en forma apaïsada; 9 taulells d’ample per 6 d’alt, de 15 cm x 15 cm. La rajola de la part exterior contorneja tot el conjunt i té pintada una sanefa amb abundants flors; en la part central trobem la inscripció CEMENTERI PARROQUIAL  D’ANTELLA.
El cinqué panell està situat a la façana d’una casa particular del carrer Pintor Lozano, número 10, propietat de la família Escribano Pascual, que recorda la pantanada de l’any 1982, tot indicant l’altura a què van arribar les aigües desbordades del riu Xúquer, aquell 20 d’octubre.
     Finalment, en alguns carrers, les plaques de retolació amb els noms de la via urbana són també obra de Jaume Pla. Estan confeccionades amb taulells blancs de 20 cm x 20 cm amb la inscripció del nom corresponent, i a la part superior hi ha un altre taulell que duu pintat l’escut municipal.

BIBLIOGRAFÍA

•    Pérez Guillén, Inocencio Vicente. : “La pintura cerámica valenciana del siglo XVIII : barroco, rococó, y academinismo clasicista”. Valencia : Edicions Alfons el Magnanim Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, 1991.
•    Pérez Guillén, Inocencio Vicente: “Cerámica arquitectónica valenciana. Los azulejos de serie (Ss. XVI-XVIII)”. Tomos I y II. Consell Valencià de Cultura. Institut de Promoció Ceràmica de Castelló, 1996.
•    Pinedo, Concepción y Vizcaino, Eugenia. : “La cerámica de Manises”.,
•    Hall, James. : “Diccionario de temas y símbolos artísticos”. Madrid, Alianza Editorial, 1987,1996