Marina Estarlich Martorell

        Ramón Estarlich Candel

Cronistas de Antella

COMERÇ EN ANTELLA

Antella és un poble menut, amb una població dedicada principalment a l'agricultura, amb una infraestructura viària fragil i reduïda, que avui dia sol compta amb una compañia familiar d'autobusos amb horaris i recorreguts menors a 20 Km. 

Per tant, manca de les condicions necessàries perquè en el seu terme haja possibilitats de ser un centre de trobada entre mercaders i feriantes. però així hi tot hem volgut fer un recorregut per la història d´aquest poble, ja que en alguns moments ha despuntat com a punt d´intercanvi de mercaderies. A raiz d'un estudi de camp del Servei d'Investigacions Prehistòriques de la Diputació de valència, realitzada entre els anys mil nou-cents setanta i vuitanta es trobaren diverses monedes dels emperadors Augusto, Adriano, Claudio II i Constantino I, El que ens indica que ja en època romana va deure existir activitat comercial en el seu terme. La próximidad d'Antella a la via Heraclea dels iberos, més coneguda per Via Augusta va facilitar el contacte de la població amb mercaders i expedicionarios romans, amb la consegüent possibilitat d'intercanvis comercials

La primera constància escrita de l'existència de mercats la trobem en la Carta Pobla atorgada pel senyor territorial En Francisco Salvador el dia 21 de març de l'any 1610. 

Sols ens detindrem als punts de la carta que fan referència als relacions comercials entre el senyor i els nous pobladors i no ens detidrem en la explotació de la terra ni en altres obligacions dels nous vasalls amb el seu senyor. 

Trobem al punt XXIV. Ittem és estat pactat stablit i concordat entre els dites parts que ningun poblador que huy és i per temps sera de dita Baronia no puixa fer forn, hostal, Moli, ni carniseria, ni tenir tenda ni altres regalies en el dit lloch de aquell sots pena de la perdicio de la tal Regalia que faran i de vint i cinch lliures applicadores a la Senyoria.

 

Foto carta pobla

 En aquest punts observem com ja en temps dels arabs existeixen a la població molts comerços, com: un forn per a coure el pà, una almaçera, una tenda, una taverna, un forn, una carnisseria. I que a partir de la seua expulsió i l’arivada a la població de 57 families de cristians vells per ocupar les terres i cases recentment avandonades, se extableixen unes noves relacions senyor-vassall sobre aquests vells establiments, quedant totalment estipuldes i regulades a la carta de poblament atorgada pel baró d’Antella En Francisco Salvador. 

Al punt XII de la carta pobla també ens parla de l’existència d’un mercat al carrer. Diu: que el foraster que portara vitualla a la plaça puixa fer plaça una vegada cada setmana sens encorrer en pena cap.

Pascual Madoz en el seu diccionari Estadístic Històric d'Alacant, Castelló i València parla del comerç que es cap a a Antella, en el seu apartat dedicat a les arts, indústria i comerç dient que: “que el comercio consiste principalmente en la venta de arroz y seda, despachándose en el mismo pueblo, a donde acuden los especuladores de diferentes pueblos que se lo llevan sin descascarar, pues el “único molino, que hemos dicho hay, no basta a limpiarlo con la apetecida prontitud; la seda se esporta á Alberique, Alcira, Játiva ó Valencia, en donde sus dueños la venden á los comerciantes que en ella trafican” 

         Per tant en la primera meitat del XIX la població d'Antella és un punt de trobada de comerciants, els especuladors vénen a aquesta població a comprar principalment arròs i seda per a posteriorment introduir-la en els mercats de poblacions amb major nombre d'habitants i millors vies de comunicació, arribant fins i tot aquests productes a la capital: la ciutat de València. El fet que una població tan menuda i amb moltes manques en les seues vias de comunicació tinga lloc un encontre comerciants per a aconseguir matèries primeres i psteriormente introduir-les en altres mercats propers Es Deu principalment a l'existència a Antella un dels molins més actius de la zona i que va ser des d'aquest moment i fins al seu tancament un dels principals motors del comerç en aquesta població.

Continuant la lectura de Madoz ens parla de la existencia de un mercat: Diu: “se celebra un mercado los miércoles de cada semana, reduciéndose las especulaciones á la compra y venta de art. de primera necesidad, tanto de los que ofrece el pais, como de los que se importan de afuera, particularmente géneros coloniales y ultramarinos...... “

És lògic pensar que aquest mercat és una continuació millorada i ampliada del que ja hem esmentat en la carta de poblament i que aquest al seu torn és conseqüència de la continuïtat d'un mercat que hagué de ser habitual entre els moriscs de la població. 

Barates i bescanvis van ser la forma de pagament comunament emprats en diferents èpoques en les operacions de compravenda tant dels aliments bàsics com d'altres productes o mercaderies entre els propis veïns o amb comerciants.

 Com era el cas de Canviar pells seques de conill per les quals el comprador pagava amb caixes de llumins. Les pells de conill, eren conservades i posedaes a secar en les cambres de les cases fins a l'arribada del comprador que les arreplegava i transportava a la veïna població de Canals on les venia a les empreses pelleters Rodrigo Sancho o a la “de Argente” per a curtir-la i posterior venda a pelleters que confeccionaven amb elles peces de vestir. La persona que es dedicaba  a aquesta barata a Antella va ser el fundador de l'empresa de confecció Ferris de Canals.

Altra barata era la que es practicava al molí fariner, on després de comprovar el rendiment del cereal, blat, dacsa, etc. es cobrava la mòlta amb farina a raó de 1 o 2 quilos per cada 20 quilos de cereal molturado.

A partir de la dècada dels anys 40 van aparèixer altre tipus de comerciants, que eren ELS VENEDORS AMBULANTS, entre els quals mereixen esment els següents: 

- La tia Cecilia, era una veïna d'Antella que recorria els carrers portant una cistella de vimen i canya, ple de cacao en corfa torrat i de altramuces, que venia de casa en casa i mesurava el gènere amb un recipient nomenat micharmut. En els mesos d'estiu venia aigua llimó que duia en un una geladora, en la qual fabricava el propi gelat, bé fóra l'aigua llimó com el cafè granizat o la llet merengada. Oferia la mercancia al crit de “cuallá i dolça”.

Venedora ambulant

 -La tia Emilia es posava assentada en una cadira en la porta d'entrada del cinema teatre Serrano, amb una cistella de vimen i canya oferia llepolies, cacao i altramuces als menuts i als majors que acudien al cinema 

- Filomena Bou. feia formatge de forma artesanal elaborant-lo en llet de les seues ovelles en el seu domicili. tenia clients fixos que anaven a la seua casa a comprar formatge però també amb la seua cistella de vimen i canya que es penjava al braç, recorria les cases del poble oferint la seua mercaderia. A més fabricava natillas, que venia tant al seu domicili com per les cases del poble. 

- El tio datilero, que era oriünd d'Elx, però vivia a Alberic i es dedicava a la venda de dátiles i regaliz per diverses localitats, passejant pels carrers de la població al crit de "datilero". venia dátiles, canya de sucre i arrel de regaliz. Quan algú li fea una compra, el datilero, fe-hi-ha  un cucurucho en forma de cono amb paper de palla on dipositava la mercaderia. 

Altra venda ambulant important va ser la del peix, com en el cas de Joaquín Ortiz va ser la primera persona en aquest poble que va començar a vendre peix, que portava des del port de Denia amb una furgoneta Ford. Joaquín portava el peix en caixes cobertes amb gel i descarregava una caixa a Benimuslem, altra a Alberic, altra a Gavarda i la resta ho venia a Antella,

 Va seguir amb el negoci José Peris Peris a qui se li apodá El Chelat, i El Rada, que va comprar una bicicleta marca BH i en el portaequipajes de la mateixa transportava el peix que comprava a un majorista de Carcaixent.

A principis dels anys 50, El Chelat, va comprar una furgoneta. A aquest vehicle li va acoplar dues portes a la part posterior que li permetia la càrrega de gènere i amb aquesta furgoneta es traslladava tots els dies al mercat Central de València, i en la Llotja de peix comprava la mercaderia que subministrava a altres localitats, inclosa Alberic i Gavarda, deixant la resta a Antella, fent a més venda  a Tous Vell.

 Venent peix en els quatre cantons

Per a comunicar als antellans la mercaderia que venia primer la seua mare, i després es van dedicar a la venda les seues dues nores Pilars, anunciant-lo mitjançant un bàndol en el qual el pregoner deia: "Es ven peix, una Pilar estarà en els quatre cantons, i l'altra Pilar anirà pels carrers del poble".

Com data curiosa direm que a cada comprador el peix l'hi lliuraven embolicat en paper de periòdic usat que El Chelat comprava a un venedor ambulant de València que exercia per les poblacions la venda de paper de periòdics vells.

Tot açò ens dóna una idea de les dolentes condicions que arribava el producte al comprador.

Continuem parlant dels diferents comerços que es van establir a la població, que han desaparegut durant el segle XX,

- Tenda de Ramón Candel Aranda, venia arròs, farina, productes alimentaris, pinsos, oli, espardenyes, mercería i pólvora, doncs tenia la llicència de Expendeduría de pólvora concedida per Unió Espanyola d'Explosius. per a la seua venda tant en la pblación com en els pobles veïns. En aquest moment sol Alzira i Xàtiva contaven amb expendeduria de polvora.

- La tenda de la Pastora, es venia principalment verdures que les portava en un carro el seu fill Pepe el Pastor des del mercat d'Abastaments d'Alzira.

 -El tio Chicherito, Aquest comerç es dedicava a paquetería i mercería i alimentació.

- El tio Elías, Dedicada especialment a la venda de especias. charcutería, drogueria, olis i similars.

- La de la tia Bernardina, que tenia productes d'alimentació i per a ús domèstic,

-La abaecheria es despatxaven salazones, tals com bacallà, sardines salades, etc. que venien a altres tendes del poble i d'altres localitats.

- Tenda del Lluch, fruites i verdures procedents del mercat de Xátiva, que portava amb carro

- Tenda de Filiberto venia aliments, condiments, xocolata i altres productes,

- La d'Antonio Chermilet i la de la tia Mollana de comestibles.

- La tia Ermitaña, tenia a la seua tenda salmuera i begudes alcohòliques, especialment vi.

- Batiste "Cagarnera", que venia productes alimentaris.

- Pepe l'abuelo, que venia carbó i petroli com productes principals, va ampliar la seua tenda amb productes alimentisis.

 - Alberto i Mari Angeles Verdeguer el local dels quals va ser el primer a funcionar com supermercat amb lloc de carnisseria.

 - En el cas de la venda de llet també estaven les vaqueries a les quals moltes persones acudien directament a comprar-la, munyint la vaca en presència del client.

La llet que no es venia, la duien al poble d'Alberic on a un preu inferior una empresa la comprava i la tractava en la seua central lletera. També es venia per les cases.

- En el camp dels productes d'alimentació cal esmentar també els forns que funcionaven amb llenya, procedent principalment de la forest d'Antella, i coïen el pa i els menjars que les dones duien preparades per a fornejar, tals com arròs al forn, carabassa, dolços casolans, cacao, si bé el forn de Eladio Barber Vicent ja feia barres pa en forma de vienas que venia en el seu local mentre la seua filla benvinguda ho feia per les cases del poble. Quan es va fer càrrec del forn el seu fill Eladio a més de coure va començar a treballar la pastisseria.

En l'apartat de venda de BEGUDES, tals com sifons, gasoses, begudes alcohòliques esmentarem el Celler de Ramón Estarlich Oliver, (Conejero), en la qual es despatxava vi, emmagatzemat en barrils de fusta, així com mistela i vermut, tenint un bon assortiment de begudes alcohòliques embotellades i a granell, tals com anís dolç i sec, conegut popularment com cazalla, conyac licors i begudes escarchades, que contenien en el seu interior una branca d'arbust seca coberta de sucre blanc.

 Quico el Pastor que va muntar el seu bodeguilla després del tancament de la de Conejero

 -A més va haver altres venedors de vi que el transportaven en recipients de cuirs. Aquestos envàs es transportaven amb carro, des de la plataforma del qual es dispensava el producte medint-lo amb les mesures de capacitat de/1 4 de litre, 1/2 litre, un litre, 4 litres o una arrova. Els venedors procedien de les poblacions de Moixent i de Navarrés.

Fusteries:

Vicente Marró Montagudo va posar una fusteria en el carrer Pintor Abril, 1, en el local del qual mes tard va estar la tenda d'Elías Peris i actualment hi ha una drogueria. Vicente Pardo ampli el seu negoci i va traslladar la fusteria al carrer del Rei. A la seua jubilació es va fer càrrec el seu fill Vicente, després el seu fill Pepe i finalment el seu nét Vicente Pardo. Treballaven la fusta fabricant portes i finestres, al que va seguir la fabricació de mobles domèstics, tant menjadors com dormitoris, passant per mobiliari de cuina.

Silvino Part Perales que procedia d'Alberic i va comprar una casa en el carrer San Antonio instal·lant la fusteria en la part del darrere que dóna al carrer Blasco Ibañez. Li va succeir el seu fill Silverio Part Espargisca, després el seu nét Silvino i va finalitzar amb Germán. En aquest taller es cap a treballs per encàrrec.

Sabaters remendones: Procedent de Barcelona es va instal·lar en la calle Purísima i fins a la seua jubilació va treballar com sabater remendón. Solament es va dedicar a la reparació de calçat, però no a la venda del mateix.

Perruqueríes.

Eduardo i Pepe en el carrer Blasco Ibañez

Silverio, en l'Avinguda de José Antonio, avui Avinguda Xúquer.

Bernardo Sales, en el carrer de Santa Bàrbara 9, bis. i la seua esposa Adela per a senyores.

Pedro Montagudo que la va posar en la casa on el tio Chicherito va tenir la seua tenda. Avui el negoci ho regenta el seu fill Pedro.

Santiago en el carrer Eduardo Ortiz, avui Sant Cristofol.

Carnisseries:

Oncle Federico en el carrer Eduardo Ortis, avui Sant Cristofol.

Ricardo Alvarez, en el carrer Pintor Abril. Avui la contínua el seu fill Adolfo en el carrer Molí, nombre 40.

Paco el carnisser en la plaça del Cabdill, avui plaça Major. Li va succeir el seu fill Pepe que la va tancar últimament.

Aquests carnissers mataven els caps de bestiar en l'escorxador municipal, guardaven la carn en càmeres frigorífiques i feien embotits de llonganissa, chorizo i botifarres.

Tia Pura de Noguera que en la seua tenda de la calle Purísima que després va traslladar a Pintor Abril, venia carn de gallina, de pollastre i de conill, així com ous. El seu marit i el seu fill Pepe Anaven amb bicileta que duien una gàbia sobre el portamalletas dos dies a la setmana a Tous per a comprar la mercancia, tant els animals vius com els ous, que ho tanssportaban fins a la tenda

       En funcionar l'escorxador municipal en un edifici a esquena de les cases del carrer de Sant Rafael, sota la inspecció del veterinari municipal, s'exercia un control sobra la qualitat de la carn dels caps de bestiar i s'evitava que es pogueren escorxar animals afectats per malalties o en males condicions. A partir d'aquest moment es van poder matar també vedelles, que després d'obertes en canal li la distribuïen els carnissers per a despatxar-la en els seus establiments.

       Queixes de veïns, manifestant el seu malestar per males olors produïdes per la neteja de budells i altres òrgans que s'eliminaven abocant-les en el *brazal de la partida, a les quals es van unir les d'alguns agricultors que regaven aigües avall i en muntar la seua parada per a regar la seua parcel·la, desviant el curs de l'aigua, aquesta arrossegava i depositava en els seus camps desaprofitaments de la matança, van obligar a traslladar l'escorxador lluny del nucli urbà, en una parcel·la sobre el marge dret de la Séquia Real.

Des d'aquest nou emplaçament s'abocaven els residus i desaprofitaments a un altre braçal que desguassava en el riu, per la qual cosa anys més tard va ser clausurat, i des de llavors els carnissers han hagut de proveir-se de carn adquirida en els escorxadors industrials.

 Altra forma de comerç va ser la dels mijers per a la cria del bestiar boví. El ramader de boví que disposava de xonecs per al recrío els lliuraven a jornalers agrícoles que necessitaven augmentar els seus recursos econòmics per a que els engreixaren en els corrals del seu habitatge. D'aquesta manera criaven a mitjes amb el ramader, u o més xonecs,

Segaven herba tendra de la que creixia en els marges de terra dels camps o en les paredons de les sèquies, i amb ella alimentaven al bestiar. Quan l'animal havia crescut i engreixat, sobre un any, es procedia a la seua matança i l'import de la venda es repartia a mitjes entre el propietari de l'animal i la persona que ho havia engreixat.

Des de primers del s. XX tratants cridats porqueros procedents de ciutats de les províncies de Múrcia i Albacete, portaven piaras de porcs menuts per a la seua venda als habitants del poble, ajudant-los en aquest treball el propietari de l'hostal on s'allotjaven aquests comerciants. El tio Batiste Cagarnera, el hostaler acompanyava als tratantes pels carrers del poble i els anunciava al crit de Cerdetes i cerdets, porquetes i porquets. la gent del poble els comprava per al seu engreixe i posterior matança a fi d'aprovisionar-se durant tot l'hivern.

Altre tipo de negoci va ser el del hostal, siguent el primer que va haver el del tio Cagarnera que tenia una fonda en el seu domicili per a hospedaje, amb un total de 7 habitacions a més de les familiars.

Eren clients habituals d'aquesta posada els viatjants i els tratantes, i per a guardar els carruatges i les cavalleries, així com les reatas de bestiar caballar que portaven els tratantes per a la seua venda o permuta, i les piaras de porcs que portaven porqueros, va adquirir un solar enfront de la seua casa, on va fer, un corral amb porxá, quadres i pesebres.

Li va succeir en el negoci la seua filla María, que junt al seu home va muntar en la seua casa particular una pensió que es va cridar MariEr que disposava de menjador i de 10 habitacions per a hospedaje. estes van resultar insuficients durant l'etapa de construcció del pantà de Tous. Com l'edifici no permetia construir més habitacions i davant les contínues sol·licituds d'allotjament, alguns treballadors del pantà no trobaven allotjament i se li va proporcionar el qual pogueren dormir sobre matalaps col·locats en el corral de la casa.

Quan va acabar la construcció del pantà, els empleats de l'obra van abandonar Antella, amb el que la pensió va anar perdent els seus clients i va acabar amb el tancament del negoci

El transport de passatgers des d'Antella a Alberic, es feia primer amb un carruatge llençat per cavalls, que ho regentaba el tio Toni Serafina. Algun temps després el tio Salvaoret, va establir un servei d'ordinari per a dur i portar paquets i encàrrecs des d'Antella fins a València i es va dotar d'un menut autobús en el qual a més transportava viatgers. però amb el temps va deixar de transportar viatgers, fent solament de recadero valent-se d'un carro.

No va faltar qui es va interessar pel transport de persones, i va ser el tio Toni Sarrión qui amb un carro tartana va continuar amb aquest transport a Alberic, sent l'última persona que va prestar aquest servei el tio Gat, qui amb una tartana, segons mostra la fotografia, anava arrosegada per tres cavalls, i era com les antigues diligències i tenia una capacitat de sis viatgers, sent el preu del bitllet d'una pesseta amb cinquanta cèntims.

Tartana del tio Gat

Avui dia hi ha dues línies d'autobusos de línia regular, una que una Antella amb Xátiva i altra que l’unix amb Alberic i Alcira

No podem deixar fer esment al comerç de la taronja que es va desenvolupar i va adquirir un fort increment a principis del segle XX que apareix el primer magatzem de confecció i comercialització de taronja, va anar en l'any 1905. No va ser aquest l'únic que es va construir ja que van haver un total de nou magatzems amb marques pròpies. fins que va començar la guerra civil espanyola que van tancar tots excepte el de Manolo Capella que es va continuar obert i treballant fins a finals dels anys de la dècada de 1950.

La seua venda, tant a preu per arrova com “a ull” s'ha realitzat sempre de paraula sense intervenir contracte, segellant-lo amb un compromís d'acceptació per part del propietari del camp i per part del corredor del comerç de taronges amb la tradicional apretó de mans. 

En la decada dels anys 50 i degut a les obres de construcció del pantà, Antella va eperimentar un augment de població que va arribar a representar un 35 per cent passant de 1600 veïns abans que començaren les obres de la presa a principis de la dècada de 1940 a 1950 habitants en l'any 1945 arribant a el màxim demogràfic en l'any 1960 que arribem a ser 2.176 habitants de fet i va haver un rècord de naixements xifrat en 48 al que cal afegir més d'una desena de natalicis que van tenir lloc en clíniques públiques o privades. 

  Aquest augment de població de nous veïns amb bon poder adquisitiu va portar com a conseqüència un increment comercial que va provocar l'obertura de noves tendes i molts bars. Els diumenges de vesprada a pesar d'haver ball en el Saló Xúquer, el cinema Saboya que tenia una capacitat per a quasi sis-cents espectadors, es veia tan concorregut que calia posar cadires plegables en els passadissos.

En el saló Saboya es van celebrar diversos espectacles teatrals i van actuar celebres artistes de talla internacional com per exemple Antonio Machín i la seua orquestra, el barítono Antón Navarro, el cantant flamenc Juanito Velderrama, el gran còmic Pepote, i molts altres de la mateixa talla artística.

Altre factor que va contribuir a l'increment comercial va ser la substitució en l'any 1960 de l'antiga barca amb la qual es creuava el Xúquer per a passar A Sumacarcer i comunicar-nos amb els pobles de la canal de Navarrés, doncs aquest nou pont podia suportar el pas de vehicles d'un pes límit de 2 tones.

Per a finalitzar direm que  En la vila d'Antella no hi ha cap local cobert o espai obert destinat per a fer mercat però se celebra un mercat setmanal tots els dilluns de l'any. 

Aquest mercadillo ho formen una sèrie de parades en les quals es venen productes agrícoles de l'horta, conserves, fruits secs i altres aliments, vestits, calçat i es muntaven primer en una plazoleta denominada "la plaseta del mercat", i Amb el pas dels anys cada vegada hi havia més petició de llocs per a muntar desocupada i el recinte es quedava menut i les parades estaven massa juntes sense quedar espai per als compradors vianants, i per a atendre aquest augment que demandaven venedors, l'Ajuntament en l'any 1987 va decidir traslladar-lo a l'emplaçament que té avui en dia.

 FIRA ARTESANAL. En l'any 2005 es va celebrar a Antella la Primera Fira Artesanal, se celebra anualment a principis del mes de desembre, generalment el dia 6 i ja s'han realitzat tres edicions de la mateixa, estant en preparació per al pròxim mes de desembre la IV Fira. En les anteriors edicions d'aquesta Fira han participat artesans de l'espart (calçat, entenimentada, cincha per a cabassos, sarias, alforjas, etc.), del palmell (graneres), modistes de vestits de comunió, ceramistas, fusters, bolilleras que feien puntillas, artesans de pilotes de vaqueta, fabricant d'objectes amb filferro, i una representació molt juvenil de dues xiquetes de 9 anys que venien sabó casolà en pastilles elaborat per elles. L'Ajuntament d'Antella va incorporar al seu Stand unisca assortida i nombrosa quantitat d'utensilis i aparells antics avui en desús pertanyent a una col·lecció particular. També van estar representats l'Associació Massís del Caroig, la Penya Piragüista d'Antella que va exposar diversos models de piraguas, i la Cooperativa Agrícola.

Ramón Estarlich Candel i

Marina Estarlich Martorell

Cronistas Oficiales de Antella